Francisco Brines Bañó
Oliva, 22 de gener de 1932 – Gandia, 20 de maig de 2021
Els primers records de la seua infància es remunten a la seua casa natal al carrer dels Moreres d’Oliva, la seua estada a Marsella i Sant Sebastià durant la Guerra Civil, al període d’estudiant en l’internat del Col·legi dels Jesuïtes de València i als estius amb la seua família transcorreguts en la seua volguda Elca.
Després de llicenciar-se en Dret a Deusto, va continuar després per gust i afició amb estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat Complutense de Madrid, assistint especialment a cursos d’Història i de Filologia Romànica. Des de sempre la seua gran passió va ser l’escriptura, que va compaginar amb la docència, sent professor de literatura espanyola en la Universitat d’Oxford. Va alternar la seua activitat poètica amb recitals i conferències.
Per a Brines, la infància és un temps mític en el qual es desconeix la mort. El Brines adult, expulsat del paradís de la infància, aconseguirà, a través de l’erotisme i de la contemplació de la naturalesa, aconseguir de ple la vitalitat des de la força de la joventut. Aquestes constants que reflecteix la seua obra posen de manifest que ni la mateixa poesia, ni el record, poden detenir el pas del temps.
En el seu primer llibre, Les brases (1959), s’aprecia la influència de Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado. Amb ell va obtenir el Premi Adonáis de Poesia, fet que li va permetre convertir-se en el que sempre havia somiat. Anys després, en 1967, va merèixer el Premi de la Crítica de Poesia Castellana per Paraules a la foscor. Aquest llibre confirma la seua carrera poètica alhora que es manifesta una altra influència fonamental en la seua obra: la poesia de Luis Cernuda.
Francisco Brines és considerat com a representant de la poesia íntima, metafísica i elegíaca de la segona generació de la postguerra, també dita dels 50. Entre tota la seua producció, cal destacar El otoño de las rosas (1986), poemari molt aclamat per la crítica i els lectors i guanyador del Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura. En 2001, va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola, ocupant la butaca X majúscula després de la defunció d’Antonio Buero Vallejo i prenent possessió el 21 de maig de 2006. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València en el curs acadèmic 2001-2002. En 1999, va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles del Ministeri de Cultura pel conjunt de la seua obra, i en 2010, el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.
Al gener de 2019 es va crear la Fundació Francisco Brines per a promoure la difusió del seu llegat i donar suport a la creació literària a través del Certamen Internacional de Poesia Francisco Brines i altres iniciatives culturals. El 9 d’octubre del mateix any va obtenir l’Alta Distinció de la Generalitat, que va rebre el 10 de desembre en L’Elca de mans del president Ximo Puig i envoltat d’amics i del seu Patronat.
El 16 de novembre de 2020 va ser guardonat amb el Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes, el major reconeixement de les lletres hispanes. Va rebre la notícia mitjançant sengles anomenades telefòniques del jurat i del llavors ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes. La fragilitat de la seua salut va motivar que els reis d’Espanya, Don Felipe i Donya Letizia, li visitaren a la seua casa per a lliurar-li personalment el premi el 12 de maig de 2021, dia en què Brines va sorprendre els presents amb la seua habitual brillantor, estant tan a prop com estava la seua final.
El 22 de maig, des de la primera llum del dia, moltíssimes persones es van acostar a l’Ajuntament d’Oliva per a acomiadar i mostrar el seu respecte al poeta tan volgut pel poble. L’endemà, li van rendir honors en el Palau de la Generalitat. Les seues restes descansen a València en el panteó familiar, però perdura immortal en la seua obra i en el nostre record.
Joan Millet / Claudio Crespo
ALTRES PREMIS REBUTS
Premi de les Lletres Valencianes (Generalitat Valenciana), 1987
Premi Fastenrath (Reial Acadèmia Espanyola – O P Fastenrath), 1998. L’última costa
Premi Medalla de les Arts concedida pel Palau de la Música de València, 2003
Premi a la Creativitat Ricardo Marín, 2004
Premi Rosalía de Castro en llengua castellana (PEN Club Gallec), 2004
Premi Internacional de Poesia Ciutat de Granada Federico García Lorca, 2007
