Dins el marc de la Tardor Literària de Gandia, el passat 16 d’octubre va tenir lloc la segona edició de “Parlem de Brines”, amb la presència de Begonya Pozo i Rodrigo Sancho Ferrer, un acte conduït per Rosa Mascarell Dauder. El nombrós públic assistent va tenir l’oportunitat de gaudir d’una conversa amena i profunda sobre el paper de la poesia en aquest món en crisis i la figura i l’obra de Francisco Brines.
Begonya Pozo, filòloga i poeta, ens va recordar que malgrat definir-se ell mateix com a poeta elegíac, la poesia de Brines és també lluminosa, un cant a la vida i al plaer del cos. Va ficar en el context de la generació del cinquanta a Francisco Brines i ens recordà que la poesia també ha estat cant i pregària, no és, o no hauria de ser, cosa d’elits i que la poesia de Brines, essent senzilla té una profunditat colpidora que busca arribar a l’ànima de la persona que llegeix.
Rodrigo Sancho, arquitecte i poeta, va incidir en el infrapoder que assumeix la poesia i llegirem alguns dels seus poemes de Una teoría del todo, guanyador de l’edició passada del Premi Brines de poesia. Un poemari que va teixint un món a través del diàleg del poeta amb el o la cocreadora d’un món íntim i que a vegades sembla ficar paraula a l’obra de la pintora Remedios Varo.
Els convidats recitaren poemes de Brines i conversarem també amb el públic assistent entre els quals es trobaven amics de Brines com Pepe Colomar i Joan Millet que ens portaren la presència viva de l’home, contant com era i com havia influït eixa amistat en les seues vides.
Francisco Brines està ja entre els nostres clàssics de la literatura i el pensament com Ausiàs March, Roïs de Corella, Gregori Mayans o Joan Martorell. Desitgem que la poesia, en paraules d’Emilio Lledó, evite que en temps foscos ocupen el lloc dels poetes els ignorants que surten de la patologia social i de la manipulació de les paraules.
