Rosa Montolio Catalán, llig:
LA VIEJA LEY
A Lines Hierro
Ama la tierra el hombre
con gran fuerza,
por una ciega ley del corazón.
Todos los hombres saben
que un día han de llorar
de amor por ella.
La ley del corazón es la ley mía,
y en esta tarde sola
miro la luz caer
en los pozos sombríos de los huertos.
Su último vuelo las palomas ruedan
antes de cobijarse, vienen
de descansar sobre los pinos,
de ver la mar,
y retienen sus alas el rumor
del más hermoso mar creado.
Miro los secos montes, son de plata;
por ellos van los sueños
de mi niñez, errantes
y abatidos.
Queda sólo el amor,
el de penumbra de los padres
y aquellos más oscuros que trajimos
de países lejanos.
Trepa el muro el jazmín,
huele la casa a flor, y los caminos
ebrios están de rosas.
El tiempo, en sombra, es insondable.
Y es el ciprés un alto arbusto
de llamas, astros y jazmines.
LA VIEJA LEY
A Lines Hierro
De: PALABRAS A LA OSCURIDAD, 1966
Rosa Montolío Català és escriptora, llicenciada en Filologia Anglogermánica per la Universitat de València i crítica literària de l’obra de Francisco Brines. Els seus articles i obra personal apareixen en els mitjans de comunicació. Guanyadora de diversos certàmens nacionals i internacionals destaca en els Premis de la Crítica Valenciana 2019 quedant finalista en poesia, així mateix en el Premi Imán de Aragón en 2022 per la seua trajectòria literària. Ha pertangut a la Junta directiva de l’Associació Valenciana d’Escriptors i en 2024 el Ministeri de Cultura selecciona una de les seues obres com a llibre de lectura.