Fundación Francisco Brines

La Safor, segurament la comarca valenciana més poètica, queda òrfena. Ens ha deixat Josep Piera, Beniopa, 1947. Maestro de diverses generacions i amant de la seua terra i del seu paisatge, va saber convertir en vers aquesta força que ens uneix pel cap alt nostre. Ens deixa a l’abril, quan explota la flor del taronger i la seua olor ens inunda. Quan en Elca els tarongers canten amb la puresa d’una nova primavera i quan en La Drova queda arrere l’hivern i tot floreix com si fora nou.

El passat 9 de març, el periodista Juanma Vázquez va publicar en el diari Llevant* una entrevista a l’escriptor Álvaro García Hernández (Sant Antoni, 1976), de la qual ens fem ressò. Les seues paraules són contundents respecte al tracte que ha rebut Francisco Brines en la societat valenciana. A l’inici de cada capítol del seu primer thriller, Corazón de perro (2026, NdeNovela), l’autor valencià utilitza cites del poeta com a homenatge: “sí, és un homenatge tal com Déu mana perquè ens oblidem de seguida, i això és un altre caràcter valencià, dels nostres grans noms”.

El Consell Valencià de Cultura y la Fundación Francisco Brines acuerdan conmemorar, durante el 2026, los cinco años de la muerte de Francisco Brines. Alrededor del 20 de mayo en el Palacio de Forcalló, sede de la CVC, se reunirán amigos de Francisco Brines y personalidades del mundo de la poesía .