… Els tarongers cremen fora
de llum, i de la mar de ciris blancs, pugen
encesos els pins per la muntanya.
En la fusta del balcó les hores
es detenen, i el món s’imagina
amb l’amor que vol el pit.
Francisco Brines del llibre Les Brases, 1960.
Fragment del poema dedicat a Vicent Andrés Estellés.
En el dia mundial de la poesia, no podem deixar de retre homenatge al nostre benvolgut poeta, llegint la seua obra, tant la poètica com l’assatgística, perquè no hi ha millor coneixedor de la paraula que aquell que mesura la seua música i la seua aritmètica.
Obrim aquesta entrada amb una fotografia de la primera reunió del premi Loewe de poesia en 1988, amb Francisco Brines assegut el primer a la dreta de la imatge. Enguany vam tenir la immensa alegria d’assistir una representació de la Fundació a la gala de lliurament dels premis en la seua XXXVI edició. Sent guardonats Diego Roel i Ernesto Delgado (Premi a la Creació Jove). Va ser un honor poder saludar personalment tant a Enrique Loewe (el primer a l’esquerra en la imatge destacada) com a Sheila Loewe, com als amics de Francisco Brines que segueixen en el jurat, Luis Antoni de Villena, Antonio Colinas, Carme Riera, Jaime Siles, Aurora Egido… Va ser un acte emocionant, elegant i entranyable al mateix temps, tal qual era també el mateix Brines i com li recorden els seus amics.
Com dèiem, Francisco Brines va ser també un gran crític de poesia i donava un valor predominant al paper de la lectura, a l’instant en el qual els versos ressusciten: La llibertat del lector és absoluta en tant que és ell qui crea de nou el poema des de la seua sensibilitat, encara que, naturalment, des del text. Així doncs, el bon lector no podrà tergiversar-lo, però sí que potenciar-lo; d’ací ve que un bon poema sempre siga distint en la receptibilidad de cada lector, amb l’única obligació que la lectura que es faça no siga mai errònia, no traïsca el text. (En Escrits sobre poesia espanyola, Pre-textos, 1995). Llegim poesia i escoltem la pròpia veu del mestre
Fomentar la lectura de poesia i la seua difusió és també la labor de Rafael Soler que ens tenia preparada la sorpresa de la presentació del nou llibre del primer guanyador del Premi Internacional de Poesia Francisco Brines l’any 2021, Francisco José Martínez Morán, en el Cafè Comercial, on organitza lectures poètiques cada dilluns.
Volem acabar el nostre contribució al dia de la poesia, amb l’últim poema del llibre pòstum de Francisco Brines, “El got fet fallida”, dedicat “A Carlos i Vicente”:
CASTELLANO
Hay veces en que el alma
se quiebra como un vaso,
y antes de que se rompa
y muera (porque las cosas mueren
también), llénalo de agua
y bebe
quiero decir que dejes
las palabras gastadas, bien lavadas,
en el fondo quebrado
de tu alma,
y que, si pueden, canten.
