“La seua obra poètica que va del carnal i el purament humà al metafísic, l’espiritual, cap a una aspiració de bellesa i immortalitat. És el poeta intimista de la generació del 50 que més ha aprofundit en l’experiència de l’ésser humà individual enfront de la memòria, el pas del temps i l’exaltació vital.” Així definia la poesia de Francisco Brines Bañó el jurat que va atorgar el Premi Cervantes de les lletres espanyoles.
Després de cinc anys des de la seua concessió, continua sent l’única persona valenciana premiada amb aquest preuat guardó que, de nou en paraules del jurat, va encimbellar a Francisco Brines com “un dels mestres de la poesia espanyola actual i el seu magisteri és reconegut per totes les generacions que li succeeixen”.
Recordem els qui van formar part del jurat: Tatiana Alvarado Teodorika, per l’Acadèmia Boliviana de la Llengua; Inés Fernández-Ordóñez Hernández, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Juan Domingo Argüelles, per la Unió d’Universitats d’Amèrica Llatina (UDUAL); María Luisa Castro Legazpi, per l’Institut Cervantes; Eduardo Mendoza Garriga, per la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura; Guillermo Altares Lucendo, per la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE); María Consuelo Eguía Tonella, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes (FELAP); Madeline Sutherland-Meier, per l’Associació Internacional d’Hispanistes; Anada Vitale, Premi Cervantes 2018; i Joan Margarit, Premi Cervantes 2019. Va ser presidit per Santiago Muñoz Machado, director de la Reial Acadèmia Espanyola, actuant com a secretària María José Gálvez Salvador, directora general del Llibre i Foment de la Lectura, i com a secretària d’Actes, Begoña Cerro Prada, subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles.
El 23 d’abril del 2021, hauria d’haver acudit a arreplegar el guardó en la Universitat d’Alcalá de Henares, no va poder fer-lo per motius de salut però SS MM els reis d’Espanya ho van visitar a Oliva uns dies després, a la seua casa d’Elca. Mancant discurs, recordem les seues paraules tal com van ser pronunciades per ell mateix en l’Institut Cervantes uns anys abans i que enalteixen la màgia de la poesia.
