Els guanyadors de l’edició del Premi Brines de Poesia 2023, Yolanda Esteve i Rafael Espejo, ens han acompanyat durant un any sent les estreles i el centre de la nostra atenció. Això no és un comiat, volem que tots els guanyadors del premi se senten part del projecte de la Fundació per visibilitzar la necessitat poesia en la vida quotidiana, com era el desig Francisco Brines.
El 31 de maig presentem tots dos poemaris en Arribada Llibres a València, amb un gran èxit de públic:
Ara tenim un nou guanyador, Rodrigo Sancho Ferrer (Canals, 1982), en la modalitat de castellà. Per desgràcia, ha quedat desert, per unanimitat del jurat, el premi en valencià. Us donarem més notícies d’ell en la pròxima entrada, però avui volem oferir-vos les entrevistes que Mariona Brines va realitzar a tots dos guanyadors.
Yolanda Esteve Giner (Barcelona, 1970) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Direcció d’Organització i Recursos Humans per UManresa-UAB. Ha treballat sempre en l’àmbit de la gestió cultural. Actualment coordina els programes de literatura i coneixement de l’Ajuntament de Manresa, on destaquen el festival literari Tocats de Lletra, el projecte Cosmògraf i la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora. Ha publicat: Perifèries (Premi de Poesia Creu Verda de Montblanc 2016), Intercity (XXXVIII Premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March 2017), Zero (18è Premi Literari Betúlia de Poesia Memorial Carme Guasch. Premi Ciutat de Badalona 2018), Els ostatges (Premi Francisco Brines de Poesia 2023, Pre-Textos, 2023).
Rafael Espejo va nàixer en 1975 a Palma del Río (Còrdova). És autor dels poemaris Círculo vicioso (Premi Federico García Lorca, 1995), El vi dels amants (Premi Hiperión, 2001), Nos han dejado solos (Premi Emilio Prados, 2008), Hierba en los tejados (Premi Ull Crític d’RNE, 2015), Criaturas del momento (Premi Francisco Brines de Poesia, 2023). En Madriguera (Pre-Textos, 2018) s’arreplega una selecció personal de la seua obra. Ocasionalment exerceix de crític literari, articulista d’opinió, gestor cultural i professor d’escriptura creativa. Viu en Algodonales (Cadis).
Seguirem pendents de la seua carrera com a poetes i saben que sempre podran comptar amb el suport de la Fundació Francisco Brines.
Añadimos la crítica de Manuel Borás sobre el libro de Yolanda Esteve para la presentación:
El llibre de Yolanda Esteve, Els ostatges –per cert, el meu predilecte entre els finalistes de la convocatoria de l’any passat–, ve a confirmar el meu ferm convenciment que avui dia s’està escrivint en la península ibèrica una excel·lent poesia tant en castellà com en galaic- portuguès, català o valencià. No tenim res a envejar a cap de les grans tradicions poètiques universals.
Mai em cansaré de dir que, en un poema, l’important no és el que la poeta, en aquest cas, ens haja escrit, sinó el que la poeta ha sigut capaç de fer que torne amb el que ella ha escrit. La poesia, i segur que Yolanda estarà d’acord amb mi, és la crida que ens fan les veus més antigues germinades en nosaltres. Ho deia l’altre dia en un breu text que li vaig dedicar en premsa a la meua admirada Ana Blandiana, i el repetisc ara en ocasió de la presentació Els ostatges. Aquest poemari de Yolanda Esteve és d’una gran homogeneïtat, de fàcil accés i alhora, tot cal dir-ho, tan ben tancat com ben estructurat. Es nota que la poeta, per fortuna, no té pressa. Es nota que la poeta compleix amb l’obediència deguda a la naturalesa lenta de tota literatura que es pree de ser literatura de veritat i no dels succedanis que ens envolten. El que va totalment a redopelo del que succeeix avui al nostre país, on s’està imposant una velocitat que conculca les més mínimes lleis de la sensatesa, del saber estar amb un mateix i amb els seus pròxims. M’alegra traure a col·lació la paraula «sensatesa» perquè aquest substantiu presideix la poètica de la nostra autora i des d’ella tracta de fer una reflexió vital que intente explicar tot allò que ens constitueix, tant la família o el paisatge com l’accent que posen en la vida de cadascun de nosaltres, per exemple, els viatges, les experiències viscudes. Tot això a més ve matisat amb un punt d’humor, que em sembla molt necessari tant en la poesia com en la vida. Yolanda mateixa ens va dir: «Pense que la vida és una experiència que t’ha de permetre vèncer pors, eixir dels espais de confort i, sobretot, tenir molta curiositat per tot».
En fi, una poesia en la qual es reflexiona sobre la importància de les xicotetes coses i que al seu torn tracta de parlar-nos d’on venim, de les nostres arrels, i que ens fa pensar de pas, en paraules de la poeta, a qui devem les coses. Voldria destacar també, abans d’acabar, que en Els ostatges, en la seua segona part en concret, el paisatge cobra una gran importància perquè, a la fi i fet i fet, també forma part del nostre univers, tant física com espiritualment. En el paisatge no sols està reflectit un, sinó tots aquells que ens van antecedir. Reconèixer-los és responsabilitat de cadascun de nosaltres. Veure amb claredat és poesia i veure amb assossec és saviesa, i totes dues coses es combinen molt a consciència en l’estupend llibre que presentem aquesta vesprada i que recomane a tot aquell lector que no sols crega en la poesia.
Afegim també aquest enllaç de l’entrevista realitzada a Rafael Espejo en el programa LA ESTACIÓN AZUL de Ràdio Nacional d’Espanya al febrer d’aquest any 2024.
Rafael Espejo ens presenta Criaturas del momento (Ed. Pre-Textos), el seu nou poemari, un prodigi d’intel·ligència escrit des de la perspectiva que només poden oferir la lentitud, el contacte amb la naturalesa, el temps lliure i la insubordinació a les servituds d’això que anomenem vida moderna.
