Els reis d’Espanya es van desplaçar el 12 de maig de 2021 a Elca per a lliurar en mà el Premi Cervantes 2020 al poeta Francisco Brines. A causa del delicat estat de salut de l’escriptor, de 89 anys d’edat llavors, no es va poder desplaçar a Alcalá de Henares el 23 d’abril d’aquell any, encara en plena pandèmia.
Com es pot veure en el següent vídeo, Felip VI va lliurar al nostre fundador l’escultura i la medalla acreditatives del premi més important de les lletres hispanes, en reconeixement a la poesia «intimista i entranyable» d’un dels pocs poetes supervivents de la Generació dels 50, reconegut també amb el Premi Nacional de Literatura, el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, l’Internacional de Poesia Federico García Lorca i el Nacional de la Crítica.
Vídeo del lliurament del Premi Cervantes 2020 per Ses Majestats els reis Felip VI i Donya Leticia:
«Quina alegria poder venir i sobretot gràcies per acollir-nos a la seua casa», un «xicotet paradís», sentim dir al rei en el moment de la seua trobada al pati interior d’Elca, situada en un entorn d’horts fruiters i vegetació mediterrània des de la qual s’albira la mar Mediterrània, en la qual l’escriptor va passar la seua infància i a la qual va retornar fa vint-i-cinc anys i ara és seu de la seua Fundació.
En aquesta ocasió es va organitzar una exposició i un llibre commemoratiu d’homenatge al Premi Cervantes 2020 i que poden consultar en el següent enllaç: https://fundacionbrines.org/val/la-certitud-de-la-poesia/
En aquest any 2024 no podem oblidar dos premis Cervantes, una referent i un amic:
En aquest any es compleixen els 120 del naixement de María Zambrano, Premi Cervantes 1988, guia per a Francisco Brines per la concepció zambraniana de la poesia, així ho va manifestar ell en vida en reconèixer la importància d’un llibre com a Filosofia i Poesia per a entendre la dimensió ètica de la poesia i la responsabilitat d’un poeta.
No podem oblidar tampoc al seu amic Antonio Gamoneda, Premi Cervantes 2006, l’últim supervivent de la seua generació i amb qui compartia la idea que la poesia «és art de la memòria en la perspectiva de la mort».
De totes maneres, Francisco Brines continua viu gràcies al llegat que tan generosament va donar i que la Fundació lluita per mantenir i donar a conèixer. Aquest any 2024 és un any decisiu per a nosaltres perquè s’estan posant les bases del que el poeta volia que fora Elca: un lloc viu d’inspiració i també un exemple per a la difusió de la cultura, no sols de la poesia sinó també de la pintura i del paisatge. Hi ha molt per fer, des del manteniment de la casa i els jardins fins als permisos d’obertura, és per això que demanem suport tant a les institucions com als particulars o empreses que vulguen col·laborar amb la Fundació.
Celebrem la Setmana Cervantina brindant per la poesia, recobrant “una perduda, bella i sana joventut.” Paraules amb la qual Francisco Brines va donar pas al primer recital poètic de Vicent Andrés Estellés fora del seu àmbit lingüístic.
He llegit el poema d’un amic
i s’han posat a cantar tots els ocells.
Francisco Brines, “Trastorn del matí”.
