
El passat 14 de novembre en el magnifique escenari de la Sala Alfons el *Magnánim, va tindre lloc el lliurament dels Premis Francisco Brines de Poesia 2026, la celebració més important de l’any per a la FFB . De manera que la Fundació agraeix un any més a la Direcció General de Cultura de la Diputació de València, la cessió d’aquest espai on el Premi Cervantes valencià rep una any més el reconeixement que mereix a través d’aquests premis que ell va instituir.
A banda dels dos guardonats d’enguany, Juan Antonio Bernier (Còrdova, 1976) en la modalitat de castellà i Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963), van ser presents els patrons institucionals Francesc Teruel (Cultura DiVal), Ignacio Peiró (Cultura GVA), Teresa Tur (Cultura Ajuntament d’Oliva) i els patrons nats amb Mariona Brines, presidenta de la FFB, al capdavant. També van ser presents Miquel Nadal, director del IAM, Amparo Zacarés, Presidenta de CyA, l’editorial Pre-Textos editora del llibre a través de Silvia Prat de Saba i un nombrós públic assistent.
Agraïm també la presència dels jurats que van decidir el premi, Lluís Roda, Juan Pablo Zapater, Víctor Filgueira, especialment a Begonya Pozo i a Vicente Gallego que ens van regalar a tots els assistents una conversa amb els guardonats que quedarà en la nostra memòria. La senzillesa i humilitat amb la qual ens van parlar tots dos guanyadors, no rebaixa sinó que augmenta la grandesa de la seua creació. Pensament, cos, sentir i joc en el procés de creació poètica, van ser alguns dels punts més destacats. Tot això acompanyat del duo Simoneta, Diana García i Alfonso Gutiérrez que va musicar poemes de tots dos guardonats i de Francisco Brines de manera intimista i emocional.
Juan Antonio Bernier va incidir en eixe sentir que no es pot comunicar en una conversa però que el poeta sent la necessitat d’escriure’l i expressar en el llenguatge de la poesia. Unes paraules que ressonen a una altra premi Cervantes que deia que “allò que no es pot dir, cal escriure-ho”, estem citant a María Zambrano.
Joan Carles González Pujalte va valorar el poder del joc a l’hora d’escriure poesia i tots dos van parlar de la tradició poètica de la qual beu cada persona que s’acosta a eixe món que ens fascina als qui llegim poesia. Com va recordar Francesc Teruel, per a Francisco Brines els lectors són els que finalitzen el poema, de manera que ha d’aconseguir-se una sincronia entre qui escriu i qui llig. Per això la poesia renaix en cada lectura.
La Fundació agraeix un any més als qui fan possible la il·lusió de Francisco Brines de celebrar la poesia a través d’aquests premis. Brindem per això estem obertes a totes aquelles persones que, com va ressaltar Mariona Brines, vulguen donar suport al treball incansable de la Fundació per preservar el llegat de Francisco Brines.














