De la poesia no es pot viure, però jo sense la poesia no puc viure. És com un far en el qual veig la llum quan em plantege en quin món m’ha tocat viure (…) Davant això la poesia em facilita l’ancoratge a una realitat que no és tan dolorosa i que em permet sobreviure al caos.
Aquestes són paraules de Víctor Filgueira Maseres, l’últim guanyador del Premi Francisco Brines de poesia en la modalitat de valencià amb La cendra espargida, publicat en l’editorial Pre-Textos (2025). L’entrevista la va realitzar la periodista Laura Garcés per al periòdic Las Provincias (12-01-2026).
En aquesta entrevista a pàgina completa, Laura Garcés va extraient pensaments senzills i profunds del poeta i dissenyador gràfic Víctor Filgueira, nascut a Alzira en 1972. Filgueira advoca per traure a la poesia del reducte “per a entesos” i portar-la a les escoles per a ensenyar a apreciar-la des de la infància i perdre la por que sembla que existeix a llegir-la: “la poesia és molt diversa, però si no t’ho ensenyen a l’escola és molt difícil que ho aprengues”. Falta didàctica i divulgació de la poesia al nostre país, encara que tinguem excelsos poetes com el mateix Francisco Brines, referent per a Víctor Filgueira, al qual té molt llegit des de la seua joventut.
El contacte amb la naturalesa, la vida en el camp, són experiències que comparteix Víctor Filgueira amb Francisco Brines. Per al primer, passar els primers anys de la seua vida amb els seus avis en el camp va influir en la seua personalitat i per descomptat en les memòries que sorgeixen per onsevulla en el poemari premiat; per a Brines, Elca i la natura que l’envolta va ser la seua inspiració. Però el treball de Victor Filgueira com a poeta segueix avant i ja té un altre poemari a punt d’acabar i intentarà provar sort de nou amb algun premi, és la forma més senzilla que els llibres de poesia d’autors nous es vegen en les llibreries. Victor reconeix que hi ha prou activitat poètica en les llibreries i altres centres culturals de València capital, però que necessiten de major obertura i divulgació, perquè la poesia no siga un reducte sinó un patrimoni cultural social sense límits ni d’edat ni de poder adquisitiu.
Aprofitem per a recordar que s’acaba d’obrir el termini d’enviament d’originals per a VI Premi Francisco Brines de Poesia: Bases en castellà – Bases en valencià
