La lectura crea comunitat. Una mostra d’aquesta comunitat es va reunir els passats 27 i 28 de juny en Elca, seu de la Fundació Francisco Brines, en les jornades de debat Llegir és un dret! Els organitzadors de les mateixes van ser la Direcció General del llibre, del còmic i de la lectura del Ministeri de Cultura i Esport i l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
Professionals del món del llibre es van concentrar a Oliva per a debatre sobre el present i el futur del llibre. Poden consultar el programa al final d’aquesta entrada. Després de les presentacions, la conferència inaugural va ser a càrrec de l’escriptora Marta Sanz que no va poder evitar fer referència al “marc incomparable” que acollia les jornades. Cadascuna de les quatre taules es va centrar en un aspecte del món de la lectura: de què parlem, qui són els subjectes de dret, la fi de la lectura i les polítiques públiques de la lectura.
Van ser realment unes jornades de debat en les quals es va parlar de molts temes i, sobretot, es va dialogar i va argumentar, amb visions generacionals trobades algunes vegades, però sempre sota el signe de l’escolta atenta a la paraula. I, com no!, es va fer referència als deu drets del lector de Daniel Pennac:
el dret a no llegir
el dret a saltar-se les pàgines
el dret a no acabar un llibre
el dret a rellegir
el dret a llegir qualsevol cosa
el dret a a el bovarismo (malaltia de transmissió textual)
el dret a llegir en qualsevol lloc
el dret a fullejar
el dret a llegir en veu alta
el dret a callar-nos
Nota: Segons l’autor del decàleg, “grosso modo, el bovarismo és la satisfacció immediata i exclusiva de les nostres sensacions: la imaginació brolla, els nervis s’agiten, el cor s’accelera, l’adrenalina puja, es produeixen identificacions per onsevulla, i el cervell confon (momentàniament) el quotidià amb el novel·lesc”. Es pot accedir a un resum en la pàgina de la Comunitat Baratz, enllaç.
Escoltem en aquests dos dies sobre els afectes i la lectura, la confusió entre “competència lectora” i “comprensió lectora”, l’acompanyament en la lectura que realitzen les bones mestres, però també el peregrina que pot ser la nostra iniciació a la lectura, per exemple a través d’un actor que interpreta algun personatge Shakespeare. Així va ser el cas de la ponent més jove, Roseta Llin, que ens va il·lustrar sobre com lligen els adolescents ara, que sí que lligen. Es van repassar al respecte xifres sobre la lectura al nostre país, així com l’herència que hem rebut i la importància d’amb-llegir, del llibre com a metàfora del contracte social i la formació de ciutadans.
El present no és falaguer, es va parlar de les “veritats alternatives” (eufemisme per a mentida) i les fake-news, de l’activitat de risc que suposa llegir i comprendre el món, cosa que ens pot portar a la tristesa, de la qual parlava Deleuze, en descobrir els errors i enganys del món. Tampoc és brillant el futur de la creació amb una IA sense brides. Es va demanar temps per a llegir, de com el nivell de lectura és el canari que es llança per a saber si la societat està contaminada del grisú de l’analfabetisme i la barbàrie… El dret a la lectura continua sent un dret a defensar, perquè ni és universal ni de qualitat, quan efectivament és una competència i una eina que ens pot canviar, que ens ajudaria a ampliar el nostre rerefons, el nostre ésser íntim per a veure més enllà de l’obvi. Encara que, com va advertir Luis García Montero en la conferència central, qui vulga governar el món, per a bé o per a mal, ha de ser una persona llegida. Això posa en parèntesi el buenismo de la lectura i llança una gran responsabilitat sobre les polítiques públiques de lectura per a formar una ciutadania lliure i responsable.
Ens quedem amb la proposta de Belén Gopegui de crear centres de lectura, un d’ells poguera ser la seu de la Fundació Francisco Brines, la finca Elca a Oliva, un lloc digne per a encarnar el recés de pau que necessita la lectura, lluny del soroll i acompanyada dels murmuris del camp. Com ens va fer veure Ana Noguera a través del cartell de les jornades, la biblioteca Brines està esperant en “basquets de taronges” al fet que es pose al servei de la comunitat lectora.
