En aquests dies hem tingut el plaer de conèixer a l’escriptor, poeta i filòsof holandès Wil Heeffer, que ha vingut a la nostra seu a lliurar-nos dos llibres que ha escrit en relació a Francisco Brines. El senyor Heeffer està traduint poemes de Brines a l’holandès i ens ha demanat el nostre suport per a la consecució d’aquesta tasca. A Holanda encara no és bastant coneguda l’obra de Brines, per la qual cosa ens interessa aquesta traducció que ens ajudarà a introduir la seua obra en aquest país.
A continuació les paraules del propi Wil Heeffer relatant el seu pas per Elca:
Conduint per un passeig vorejat de palmeres, arribe a la casa de la infància de don Francisco Brines. Amagada entre tarongers. En arribar, una agradable salutació amb Rosa, Gloria i Isabel. Aquestes dues últimes fan un inventari de la immensa col·lecció de llibres i obres d’art de Brines. Rosa està vinculada a la Fundació Francisco Brines. Més tard arriba l’informàtic, Víctor. En tot, la casa respira vida i obra del seu últim ocupant on la seua obra mai mor.
La casa sorprèn el visitant. A baix les estades públiques en les quals ens dona la benvinguda la majestuosa escala. Aquesta condueix al pis superior i a l’àtic. En aquest pis superior, observe sorprès l’estudi de Brines amb el cap del seu pare entre els llibres a l’esquerra del seu escriptori. Una biblioteca està plena de llibres i manuals antics. Queden moltes anotacions escrites a mà, perquè Brines ho escrivia tot a mà amb una cal·ligrafia bella i clara.
Mentre contemple obres d’art com les del cubà Wilfredo Lam i deambule al costat d’algunes obres de Juan Miró, avancem per la zona de recepció fins a l’escala que és quasi com una entrada secreta amagada entre les habitacions. Aquesta escala condueix a l’àtic on en el passat els coloms solien allotjar-se i amanyagar. Ara és un tresor de la poesia i l’art. Com en la resta de la casa, les parets encara buides, estan plagades d’obres d’art. L’amor per l’art, la tauromàquia i els llibres i, per descomptat, els poemaris en molts idiomes respira tota aquesta planta de la casa, l’àmbit privat del poeta. Ací, la parla emmudeix i es passeja pels ulls del resident a través de les paraules que viuen i canten a la vida en cada to. És un món on les paraules mai callaran i els records del poeta premiat mantenen viu el seu esperit. El que s’experimenta és l’ideal somiat de tot amant dels llibres. Són les petjades en què reviuen les paraules: ‘i en girar la vista arrere, es veu la senda’ que mai es tornarà a xafar”.
25-2-2025, https://wilheeffer.com/
Esperemos que pronto se desbloquee el proceso de licencias y acondicionamiento para poder abrir la casa de Brines al público. De momento seguimos velando por la conservación y puesta en valor de su legado.
Rosa Mascarell Dauder
https://rosamascarell.art/
